Tanabata és una festivitat bastant popular a Japó (és tema important en diferents animes com per exemple el de Haruhi). De fet als japonesos els hi agraden bastant les histories d'amors en general i és realment interessant com fan que un esdeveniment astronòmic el transformen en una historia d'amor. La llegenda explica com Orihime i Hikoboshi són castigats per descuidar les seves tasques i separats sense poder-se veure mai més. Però el pare de la noia els indulta i els deixa tornar-se a veure només el 7 dia del 7 més.
Actualment els japonesos per commemorar aquest dia solen fer festa a la nit. A la vegada que demanen desitjos als dos enamorats, penjant un tros de paper en una branca de bambú. Normalment els desitjos s'escriuen al llarg de la setmana, i es preparen branques de bambú per la ocasió. Aquest fet s'ha fet tan popular que no només les families ho fan sinó que en moltes empreses o escoles també ho fan. I també els grans centres comercials com el que tenim al costat del institut. Aquí una fotu de com esta ara mateix, a més d'una setmana de tanabata, els bambús del centre comercial.
Avui me pres el dia lliure perque volia anar a Uji. Principalment volia visitar els estudis de Kyoto Animation, que esta no estan a Kyoto. De fet Uji esta molt aprop de Kyoto i la mateixa Universitat de Kyoto té un campus allà. Per aprofitar el viatge he anat també a veure un dels atractius turístic més grans de Japó, que esta a Uji: Byōdō-in, declarat patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Si algú ha estat a Japó és el edifici que surt a les monedes de 10 iens - aquest es un dels motius pel qual he anat xD.
Primer he anat a Byōdō-in. Per anar només cal parar a la parada Uji i caminar uns 300 metres, travessant un pont amb un riu bastant ample.
L'entrada val uns 600 yens, un xic car, però amb el preu inclou l'entrada al museu del Byōdō-in. Per 300 yens més pots entrar també a l'interior per veure la sala del Fenix on hi ha un gran buda d'or. Personalment m'ha agradat força, el lloc es molt maco i impressionant. I el museu interior esta bastant bé, es poden veure pergamins joies i els budes flotants que acompanyaven al gran Buda de la sala del Fènix. Llàstima que no es poden fer fotografies al interior del museu.
El temple amb unes noies tendres que anaves amb kimono.
Foto que he fet infraganti dins del museu. Son un pergamins antics de sutres budistes.
Quant he sortit i me dirigit de nou a l'estació m'he trobat una senyal que marcava cap a el temple xintoista de Uji, a poc del peu de la muntanya. Marcava uns 300 metres - que han estat més segur- així que he anat.
Després de fer profitós el viatge de tren (casi 800 yens...) me dirigit al KyoAni, el principal motiu del viatge, i la principal decepció. Fa uns anys vaig anar a la seu de Square-Enix i vaig conseguir-me colar per veure els programadors, però KyoAni es especialment petita. Només disposa d'una planta en un petit edifici a Uji, allunyat a més del centre. Tot i així tenien una petita botiga en la planta inferior on venien de tot, inclosos cells originals de les series. He fet una petita compra d'una frikada, per demostrar que al menys he anat xD
Ahir, abans d'anar a treballar em vaig permetre el luxe de donar una petita volta per Kyoto. De fet tenia ganes d'anar a veure com era el Palau Imperial de Kyoto, perquè mai hi havia anat. A diferencia del Palau de Tokyo, el de Kyoto esta la major part dels dies sense emperador. De fet es manté més com a tradició, ja que Kyoto és l'antiga capital de Japó.
El Palau Impreial és un recinte enorme de, més o menys, 1 Km². A dins hi ha bàsicament jardins, parcs i 2 edificis emmurallats més. Un d'ells el palau en si. No se si vaig anar massa aviat però el Palau estava tancat. Tot i així, m'han comentat els companys de feina que no val massa la pena visitar pel preu que val. Potser un altre dia li dono una oportunitat. Això els jardins i parc són molt agradables i un lloc perfecte per passar una estona amb tranquil·litat.
Com la visita s'em va fer curta vaig decidir anar a Gion a veure que em trobava. De camí vaig trobar dos petits temples abans d'entrar a Teramachi Dori, un sintoista i un budista. Impresionant la portada dle temple budista!
Un cop a Gion, el primer lloc emblemàtic que trobes es Yasaka-Jinja. Com en la ultimà visita no em vaig poder parar, aquest cop vaig decidir deixa la bicicleta on vaig poder i explorar-lo al màxim. Yasaka-jinja, és un santuari xintoista construït a l'any 656. El Yasaka-jinja s'esten per tot el peu de la muntanya i dona lloc a altres santuaris xintosites i temples budistes. Tot això envoltat de jardins, boscos, petits llacs artificials i rierols, transformant la entrada del Yasaka en la porta a un dels llocs més macos de Kyoto, pel que fa naturalesa.
En el temple budista que hi ha més amunt de la muntanya vaig poder veure un ritual budista, no se ben bé a que.
Després al baixar vaig trobar-me amb una cerimònia de matrimoni xintosita al Yasaka. Aquest tipus de cerimònies són estranyes de veure perquè actualment a Japó esta més de moda casar-se pel ritus Cristià, ja que permet casar-se de blanc. Ara, qui practica les cerimònies xintosites solen ser gent de estatus alts.
Ahir vam anar a sopar fora amb uns companys del institut. Després de sopar vam anar a prendre alguna cosa al costat del riu. A Kyoto es molt típic fer "botellón" als parc o així. A diferencia d'altres llocs, la gent és més ordenada i deixa els espais nets. Per altre banda, els rius a Japó, en general, tenen uns marges molt amples per prevenir possibles riuades quant ve un tifó. Per tant, un lloc esplendit per prendre uns cerveses és al costat del gran riu Kawabata. El marges de aquest riu són molt amplis i molts japonesos i estrangers venen a la nit.
El estrany licor que vaig decidir veure ahir en comptes de cervesa.
Es interessant també dir que els japonesos són molt donats a fer espectacles al carrer i més en aquest tipus de llocs concorreguts, com mini-concerts en directe o en el nostre cas danses amb foc.
Ahir, a l'hora de dinar vaig anar al centre comercial que esta a prop del institut. Més o menys cada dia miro de canviar el lloc on anar a dinar per tal de no menjar sempre el mateix i no aburrir-me. Ahir vaig triar el restaurant de sushi que hi ha al interior. Ja havia anat un cop, es algú més car que altres llocs, però de tant en tant ho val. Vaig demanar un plat de sashimi amb arròs. Suposo que deu tenir algun nom especial.
Desprès vaig anar a donar un vol per centre comercial. Hi ha un parell de botigues de frikades varies i una llibreria. Quant tinc un moment dono una volta per entretenir-me. Però aquest cas, vaig descobrir una cosa nova. Si una cosa té Japó en general, es que saben aprofitar qualsevol espai i a vegades no penses que pugi haver res allà. Però no, i aquest cop era una botiga de videojocs de primera i de segona mà! Un petit paradís. Tenien poca cosa retro (gameboy o SNES), però un ampliàssim ventall de PS2, DS, PSP o la nova generació.
I també tenien la joya de la corona, una PSVita. Només havia provat una vegada però aquest cop era diferent, tenia una demo del pròxim Project Diva que sortirà al mercat! No vaig parar fins passar-me la cançó que hi havia de prova.
He de dir que la PSVita m'ha decebut molt en un aspecte: els controls. Els botons típics de X o O són molt més petits que els de una PSP i personalment molt més incomodes, sobretot per jugar a jocs de ritmes com el Project diva. Això si, el tàctil o la qualitat gràfica són impressionants.
